“Els Pirineus des de l’aire” és una sèrie documental de sis capítols dedicada a recórrer els Pirineus des del cel, i ofereix una perspectiva inusual que l’espectador no té possibilitat de veure mai.

Properes emissions

1.- Del Cap de Creus fins al Puigmal

06/11/2012 – 15:32

A l’est de la Vall Ferrera no hi ha cap muntanya que sobrepassi els 3.000 metres, però són moltes les que arriben i superen els 2.900. És l’alt territ … ori català, a on, encara que les arestes i les pedres semblin desolades i aspres, tot resulta amable i acollidor. Un lloc on el sol és agradable i els seus habitants resulten sorprenents.

2.- Del Puigmal fins a la Pica d’Estats

A l’ampla vall de la Cerdanya, les aigües de la qual formen el Segre, que anirà a parar a l’Ebre, hi trobem una excepció geogràfica creada per homes q ue es van capficar a dividir la vall en dues nacions; la Cerdanya és un paradís assolellat i amable que del Querol cap al nord és francès i de Puigcerdà cap avall espanyol.

3.- De la Pica d’estats fins l’Aneto.

07/11/2012 – 15:18

A Aràn i al Pallars les valls s¿extenen formant armoniosos circs que exterioritzen la seva intensa vida a través del mirall dels seus llacs. Hi ha més de trescents llacs: uns estan penjats a la vora dels cims mentre que d¿altres semblen ajaguts prop de les pastures verdes. La llum dels pics dóna encant a tot el paisatge, que té una bellesa indescriptible. En el Pla de Beret, immensa plana verda a 1900 metres d’alçada, neixen dos rierols a pocs metres l’un de l’altre.

4.- De l’Aneto fins al Vinhemala

07/11/2012 – 15:45

Des del Perdiguero al Port de Bielsa, a França s¿anomenen “nestes” als rius principals. Aquí està el veritable “regne dels tresmil” i és a on les glac eres donen continuament ambient d¿alta muntanya. Un seguit de vint pics sobrepassa la cota dels tres mil metres i més d¿una trentena superen els 2.900.

5.- Del Vinhamala fins a Auñamendi

08/11/2012 – 15:17

Tot i que el Balaïtous és l¿últim 3.000 dels Pirineus, la travessa fins el Pic d¿Anie és impressionant: va cap el Nord, pel Pic Meillon, que culmina l a vall d¿Ara per seguir cap el Gran Facha i el Cambelés; s¿agafa a la roca granítica del Balaïtous i del Pallas i deriva cap el Sud, deixant al costat el Midi d¿Ossau. Per el Somport i els cims d¿Aspe es perllonga en una passejada fins a la brusquetat de les agulles d¿Ansebére.

6.- De l’Auñamendi fins a Hondarribia

08/11/2012 – 15:43

Les muntanyes calcàries del Pic d’Anie són el preludi de l’agradable Pirineu Basc, a on els Pirineus s’endinsaràn al mar. Hi ha molta presència humana sobre la terra, bucòlica i tradicional. Els relleus són ondulacions humides i màgiques. Els pastors no estan lluny del mar i l’ambient és a la vegada molt verd i lluminós.